T’he estat espantant molt durant tota la tarda, ho sé. De fet, ara ja fa 16 anys que porto fen-te brometes com aquestes, i m’encanta, ja ho saps. En el fons sé que no t’ho creus, que en part ho fas per seguir-me el rollo, però m’agrada igualment. El simple fet de veure’t la cara, o més ben dit, d’imaginar-me la cara que poses, quan et dic aquestes coses, m’encanta, no t’ho negaré pas! I el cas és que 16 anys donen per molt. Donen per tant, que puc arribar a saber a on tens guardat un osset de peluix que ni tan sols he vist, ni he tocat. Puc arribar a endevinar que et passa pel cap abans que ho hagis dit, o fet. Segurament pels gustos no ens assemblarem en res, això t’ho asseguro! Però no es tracta de gustos, no. I tampoc es tracta de dir-te tot el que t’estimo, tampoc és això. Sinó que per a mi, i em sembla que per a tu també; bé de fet no m’ho sembla, ho sé; són els petits detalls. Un missatge al correu felicitant-me, amb un text preciós i una cançó preciosa, d’una persona preciosa, n’és un bon exemple. O potser tu ja no te’n recordes, perquè com totes dues molt bé sabem la teva memòria per les coses de fa temps i temps, no és gaire precisa que diguem. Però això tampoc m’importa. Per sort, però, jo si que la tinc bona la memòria per aquestes coses, i saps què és el que recordo? Un dia quan jo estava malament, per culpa d’una baralla que havia tingut amb les de la classe de quan encara anàvem a primària, i m’havia quedat sola plorant al pati sota el tobogan vermell que teníem, tu, SOLA, vas venir, i em vas dir que no patís, i que no em quedaria sola perquè tu estaries amb mi, i que no els fes cas, que jo no tenia la culpa del que havia passat, i que tu em creies. Llavors a aquest gest no li vaig donar gaire importància, però amb el temps, les coses es van esborrant de la memòria, i per casualitat o no, això no m’ha marxat mai, ni tampoc crec que ho faci. És així, com puc saber que és realment el que em va importar i el que no, tot i que en el seu moment no ho valores. Tu potser no et recordaràs d’això, ni tampoc et demano que ho facis, però estic segura que te’n recordaràs de motes altres coses. Potser a algunes hi sortiré jo, a d’altres potser no. Aquesta és la forma de saber qui és realment important per a tu i qui no. I per a mi Gemma, tu ho ets. I no ho ha marcat només un tobogan i un dels teus somriures, no. Tampoc ho ha marcat una caixa de kinder buenos, això simplement és una petita part per demostrar-te el molt que m’importes. Perquè una amistat no es pot mesurar ni amb xocolata, ni amb missatges al mur, ni amb molts “t’estimo”, no es pot mesurar amb res. Se sap i punt. I jo ho sé. Sé que et tindré amb mi per molt temps que passi, per molta més gent que coneguem, i tu saps que em tindràs a mi, en TOT el que faci falta, i més. Perquè no puc agrair-te suficientment els cops que has estat amb mi, i que m’has ajudat. Sé que tu pensaràs que t’he ajudat molt més cops jo a tu, que tu a mi. Però no és així, i per això et dono les gràcies, i estic feliç de que, després de 16 preciosos anys, encara pugui seguir felicitant a una de les persones més importants, que han marcat més la meva vida. Aquesta persona ets tu Gemma. Moltes felicitats, i no pateixis que demà gaudiràs del teu dia com no ho has fet mai! T'estimo!
