Fuck your definition of epic!

FELICITATS COSETA!!!!

Et vaig dir que et faria una sorpresa i jo sempre compleixo el que dic ajjaja potser no és gran cosa, però és el màxim que puc fer, ja que avui no et puc veure, per sort o desgràcia, perquè la baga no ens ho permet! jejeje

No cal conèixer des de fa molt a una persona per saber com és. I tu, només de veure’t pujar les escales del segon pis (o tercer, ara no t'ho podria assegurar),  amb aquells ànims i sempre rient, escoltant la música india que a tu t'agrada tant, però que a mi m'agrada tan poc... jajajaj; sabent que quan hagin passat els pròxim 5 minuts serà un "Welcome to Hell", això ja diu molt de tu.

 Et dono les gràcies per fer-me entendre, que no soc la única que té un cacau mental impressionant, i que tot i això, no em fa falta anar a un sanatori com la de "Toquio Blues".... (això ha sonat com molt tràgic, però de fet, sé de sobres que no em fa falta eh!!! Era ironia jajajaja) verge santa, només em faltaria això ara ajjajaj no, no, va sense fer conya! No ho sé, només amb 3 mesos he descobert que mai m'havia assemblat tan amb algú amb qui físicament tenim tantes diferencies. Sento que quan parlo amb tu és com si parlés amb qualsevol persona que ha estat amb mi des de la infància, i això hi ha molt poca gent que ho aconsegueixi. Així que si encara no has pillat el que t’estic intentant dir, pots interpretar que et considero una persona especial, i que en poc temps, ja t’has guanyat una petita part del meu cor.

Per molts anys Ivet! Espero que gaudeixis molt el dia del teu aniversari, que en fas 16, i això no passa cada dia! J

IF...

IF you can keep your head when all about you

Are losing theirs and blaming it on you,
If you can trust yourself when all men doubt you,
But make allowance for their doubting too;
If you can wait and not be tired by waiting,
Or being lied about, don't deal in lies,
Or being hated, don't give way to hating,
And yet don't look too goom - and not make dreams your master;

If you can think - and not make thoughts your aim;
If you can meet with Triumph and Disaster
And treat those two impostors just the same;
If you can bear to hear the truth you've spoken
Twisted by knaves to make a trap for fools,
Or watch the things you gave your life to, broken,
And stoop and build 'em up with worn-out tools:

If you can make one heap of all your winnings
And risk it on one turn of pitch-and-toss,
And lose, and start again at your beginnings
And never breathe a word about your loss;
If you can force your heart and nerve and sinew
To serve your turn long after they are gone,
And so hold on when there is nothing in you
Except the Will which says to them: 'Hold on!'

If you can talk with crowds and keep your virtue,
' Or walk with Kings - nor lose the common touch,
if neither foes nor loving friends can hurt you,
If all men count with you, but none too much;
If you can fill the unforgiving minute
With sixty seconds' worth of distance run,
Yours is the Earth and everything that's in it,
And - which is more - you'll be a Man, my son!

Rudyard Kipling

Bonjour mesdames

A veure doncs, per on començar, pel principi o pel final…? La veritat, no ho sé,  ho faré tal com surti i improvisant, que de vegades és la millor manera.

Per què he decidit fer-me un blogspot? Doncs gràcies a una amiga de classe. Avui n'hem estat parlant, i a result d’això la noia m’ha inspirat (per sort o desgràcia) a endinsar-me en el món dels blogs, que si us haig de ser sincera, fins fa ben poc trobava que aquestes coses eren una ximpleria, però bé, la gent canvia d’opinió, o no és així?

Estaria bé que em presentes una mica. És curiós perquè pots “analitzar” perfectament la personalitat d’una persona (ha sonat una mica redundant això...), sempre amb un marge d’error, és clar, però en canvi quan s'ha de parlar d’un mateix mai se sap per on començar... potser només em passa a mi, perquè sóc una persona extremadament indecisa (no amb tot però!), com ja podreu anar comprovant, però bé, a vegades tampoc cal buscar molt les paraules per descriure’s un mateix, els petits detalls (la forma de pensar, actuar, escriure, etc)  ja diuen molt d’una persona. Cadascú té les seves aficions. A mi doncs, m’agrada escriure, és la meva forma d’expressar el que no em sento capaç de dir en veu alta, és la meva veu interior; quan escric sóc com un riu de tinta que aborda les pàgines en blanc. La música, però,  és la forma de desconnexió total. Quan estàs atabalat, trist, eufòric, centenars d’adjectius podria dir, cada persona té la seva forma de desfogar-se; hi ha qui ho fa cantant, fumant, bevent... jo ho faig escrivint i escoltant música, és la meva forma d’aïllar-me de l’entorn, de sentir-se sol quan un més ho necessita, em transforma en un alter-ego.

Hi haurà qui pensarà que estic totalment boja, i segurament és així,  però la veritat, m’és totalment igual. Amb el temps he après que cadascú és com és, hi ha vegades, costa acceptar-se a un mateix, però quan entens que no ets l’únic que té defectes, sinó que tots els del teu voltant també, llavors, veus les coses d’una altra manera. No és necessari haver viscut molt per entendre-ho, simplement necessites entendre’t a tu mateix, ser sincer, i acceptar les coses tal com són. Això no és fàcil, hi ha a qui li costa molt, i moltes vegades no arriba a aconseguir-ho. Per això, el que estic intentant dir, és que s’ha de viure la vida, carpe diem, perquè el tempus fugit i si no et vols penedir de res, viu cada dia com si el següent fos l’últim. Només així gaudiràs del que tens, perquè tal com diuen “la vida són quatre dies" (i tres amb la recla – frase èpica den Pep Paré, que ens fa riure a la classe de literatura... no coments sisplau) no no, de veritat quan aprens a observar, escoltar, i a estimar, aprens a viure.

Baisers 

 ¿Derecha o izquierda? Tú decides.