snow, snow, snow

PER TU I, NOMÉS PER TU!

Per on hauria de començar… pfffff no ho se pas Núria. 5 anys fa ja que estic amb tu, i tots han set genials, alguns més bons que d’altres, és clar, però tots han tingut els seus detalls especials, i que per tan, han marcat un petit pas en el meu cor. Hi ha persones que a simple vista, ja saps que seran grans companys, i que compartiràs amb ells grans moments. Però amb tu no va anar precisament així la cosa, ten recordes? Es pot dir que la primera vegada que ens vam veure, ni jo et vaig causar gaire bona impressió, ni tu me la vas causar a mi… perquè vaja… què se’n pot pensar d’una nena amb un vestit de carbassa…? gaire gran cosa no ho crec pas… ajjaja Això, però, em demostra que les coses no sempre acaben sent tal i com es presenten des d’un bon principi, ni que les persones semblen ser el que aparenten. Hi ha qui per bé, o per malament. Però no pateixis, a tu et toca la primera opció. No són els anys el que m’han demostrat el que vals, sinó els moments que hem passat, els bons i els dolents, i cada un d’aquests, m’ha ensenyat que per molt que la nostra relació hagi arribat a trontollar de vegades, malgrat que els nostres caràcters xoquin a base de bé, tot i això aguantaràs el que faci falta, i jo faré el mateix. Perquè l’amistat no consisteix en pensar sempre el mateix que l’altre, ni estar d’acord amb tot, no. Sinó que consisteix en acceptar el que pensa l’altre, encara que no t’estigui bé, i a acceptar els seus defectes i estimar-lo tal com és. Això ens ha portat temps, però després de tot, estic orgullosa de poder dir que la NÚRIA ALSINA SOLÀ, és no només una part del meu cor, sinó també de la meva VIDA. Gràcies per ser-hi quan més ho necessito! Espero que acabis de passar un molt bon dia encara que quedi poc, i ja saps el que t’espera demà a dos quarts de 6 del matí... ajajaj pujaràs a l’autobús amb les orelles ben escalfadetes! T’estimo molt Núria!